Novetats en art

Novetats en art

14 de febrer de 2018

El Món de Giorgio de Chirico : somni o realitat / a cura de Katherine Robinson[Barcelona] : Fondazione Giorgio e Isa de Chirico : Obra Social "la Caixa", 2017
La repercussió de Giorgio de Chirico (Volos, Grècia, 1888 - Roma, 1978) va molt més enllà del món de l’art. Els seus paisatges solitaris i  les seves natures mortes metafísiques s’han convertit en referents visuals del nostre temps. Amb la seva preocupació pel subconscient, va ser uns dels precursors del surrealisme, i posteriorment va ser un dels puntals del retorn al classicisme dels anys vint del segle XX.
CaixaForum Barcelona del 19 de juliol al 22 d’octubre de 2017, va dedicar una exposició a aquest fabulós artista, amb el títol El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico.
La mostra, a partir de 142 obres entre olis, dibuixos, litografies i escultures, datades entre 1913 i 1976 va repassar totes les seves fases creatives des de les places italianes i els maniquins que li van donar el reconeixement inicial fins al seu retorn posterior al món clàssic i la seva etapa neometafísica de maduresa.
Ara, se n’ha publicat el catàleg que, a cura de Katherine Robinson, fa un repàs a aquella magnífica exposició.

Pintura realista / [textos: Gabriel Martín Roig]. Badalona : Parramón Paidotribo, 2017
Aquesta obra està orientada a l'ensenyament d'un gènere de l'àmbit de la pintura, plantejada d'una manera amena, senzilla i molt pràctica, acompanyades d'una àmplia varietat d'exercicis pas a pas.
L'objectiu d'aquest llibre és animar el lector a reivindicar l'apogeu de la realitat, la fidelitat de la reproducció, la importància de temes quotidians tractats d'una manera objectiva.
Pretén ensenyar el lector a reproduir el món tal i com el veu com una referència gairebé fotogràfica, de manera que pugui materialitzar les seves idees amb les noves tècniques i recursos apresos.
És un llibre amb un clar objectiu didàctic a través de la pràctica, mitjançant centenars de fotografies recolzades per textos aclaridors del que es pretén aconseguir en cada pas. Els exercicis s'expliquen de forma il·lustrada pas a pas des del model al resultat final.

Diàbolo / Joan Ponç. Barcelona : Fundació Catalunya La Pedrera : Ceret : Musée d'Art Moderne de Céret, 2017
Catàleg de l’exposició Diàbolo de Joan Ponç a La Pedrera. Comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisa, presenta una nova interpretació antològica de l'obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l’època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80.
Amb el títol de «Diàbolo», vol fer referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l’ambivalència que el nom d’aquest joc malabar xinès té amb el del diable.

Stone houses : best in ecology / [editor, concept, and project director: Josep María Minguet]. Sant Adrià de Besòs : Monsa, 2017
La pedra natural en l'arquitectura moderna és considerada un material sostenible i noble que transforma edificis i habitatges, la millor opció en durabilitat i ecologia.
Les cases que presenta aquest llibre estan dissenyades sota els estàndards del bioclimatisme i són considerades una genialitat en el disseny exterior per la utilització i combinació dels materials.

Joana Biarnés, disparant amb el cor. Barcelona : Blume, 2017
Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme espanyol. Ferma i decidida, es va obrir pas en un ofici llavors masculinitzat i sotmès al dictat del pensament únic en una Espanya trista, empobrida i estreta de mires.
Com un reporter més, el seu treball va dependre de la notícia: l'esport a l' reportatge social passant per accidents i catàstrofes. També va saber utilitzar l'enginy i l'empatia per connectar amb la faràndula noticiosa de l'època: va guiar a Serrat en els seus primers passos per Madrid, va fotografiar Raphael en les seves gires, va acompanyar a Massiel a comprar el vestit per al Festival d'Eurovisió i va aconseguir fotografiar als Beatles al seu hotel de Barcelona. 
Mantenint com a segell diferencial el que sempre li havia inculcat el seu pare -que tot reportatge, per extens que fos, havia de condensar-se en «la foto» -, Joana Biarnés va aconseguir èxits periodístics i va produir imatges fresques i espontànies, potser despreocupades de l'ortodòxia tècnica, però vives i creïbles, que reflecteixen el batec vital d'una època.