Un cop d'ull a... El dia de la Dona

Un cop d'ull a... El dia de la Dona

13 de febrer de 2018

El 1975, l'assemblea general de l'ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. Per què aquest dia? L'origen no és gaire clar i existeixen diverses versions. La més versemblant és que va ser un 8 de març de l'any 1857 quan un grup de treballadores tèxtils va decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven. Va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals. Diferents moviments es van succeir a partir d'aquesta data. 

Un dels més destacats va tenir lloc el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Les víctimes tenien jornades laborals de 9 hores diàries més set hores els dissabtes per un sou que avui equivaldria a entre 166 i 285 dòlars a la setmana. Segons l'informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s'havia buidat en dos mesos va ser l'origen de l'incendi. Els treballadors no es van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes. 

L''ONU va institucionalitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona amb un objectiu, que avui dia segueix vigent: lluitar en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. "El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i endinsa les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en condicions d'igualtat amb l'home", recorda l'ONU.

La biblioteca s'afegeix als actes del Dia de la Dona, oferint-vos un recull de documents de tot tipus que parlen sobre dones protagonistes d'aquest dia reivindicatiu. 

Rebels, ni putes ni submises / Gemma Lienas. Editorial Empúries, 2015
Com ser dona i rebel. Com ser dona i no haver de passar comptes amb l'Estat ni l'Església. Com ser dona i no donar per irrebatibles els criteris d'un baró, sigui un pare, un marit, un crític literari, un metge, un polític, un cap jeràrquic... Com ser dona i poder-ho dir en veu alta, sense complexos i sense pors, sense donar per bona l'autoritat de sempre, la masculina. Com ser dona sense ser ni puta ni submisa.
Gemma Lienas ens ofereix una àmplia mostra dels prejudicis que minen la nostra societat i ho fa amb el talent narratiu que la caracteritza, ple de frescor i ironia, sense pèls a la llengua, per convertir en petites faules unes històries tan sinistres com reals. Rebels, ni putes ni submises és un atac directe, argumentat, intel·ligent i incisiu a la societat patriarcal que impregna el nostre món de cada dia; un patriarcat que afecta negativament tant les dones com també, i paradoxalment, els homes. Un llibre molt necessari tant per a lectores com per a lectors que no combreguen amb les rodes de molí de les nostres jerarquies, laiques o sagrades.

Soraya, Nadjet i les altres / direcció: Béatrice Vernhes. Barcelona : Diputació de Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Dona i Drets Civils, 2005.
El Món vist per les dones: aquest documental aprofundeix en les causes que van motivar el naixement del moviment "Ni putes ni submises" als barris perifèrics de les grans ciutats franceses. El 2002 una noia de París es va negar a tenir sexe abans del matrimoni amb el seu xicot, perquè era un musulmà practicant. El nuvi i els seus amics van decidir cremar-la viva, i es va trobar el cos de la noia en un abocador d'escombraries. Aquest sorprenent fet va provocar la creació de «ni putes ni submíses», una associació de caire feminista que s'està estenent arreu d'Europa. 

Dones. Isabel-Clara Simó Monllor. 2001
L'autora, que ha manifestat sovint que no creu en una "literatura femenina" i que "hi ha, simplement, bona i mala literatura", es llança ara a explorar el món de les dones, tan divers i tan ampli, "perquè no és cap tema tabú per a mi, tot el contrari. No n'hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones". Aquest llibre consta de disset històries de dones completament diferents. Cadascun dels relats reflexa la diversitat de dones que, en realitat no s'allunyen tant de la realitat. Són històries, en general explicades en un to humorístic i irònic, que els treu una mica la seriositat i transcendència als temes.

Wangari Maathai : la dona que va plantar milions d'arbres / text de Franck Prévot ; il·lustracions d'Aurélia Fronty. Barcelona : Blume, 2017. 
Aquest conte per a infants, explica la història de Wangari, una dona real que sembla la protagonista d’un conte fantàstic. Però Wangari va existir de veritat! Nascuda a Kenya, va dedicar la seva vida a lluitar a favor de la pau i els drets humans. Wangari tenia dues armes molt potents: la paraula i els arbres. L’any 1977 va fundar el moviment Cinturó Verd, que amb l’ajuda de milers de dones va replantar tots els arbres que el Govern havia talat indiscriminadament. “Un arbre val més que la seva fusta”, no es va cansar mai de repetir.