Acte d'agenda

En el marc del cicle dedicat al dramaturg i director teatral uruguaià Sergio Blanco, guardonat amb nombrosos premis de teatre internacionals, l’autor oferirà al TNC, de nou en primera persona, la seva visió personal sobre la figura i l’obra de Joan Brossa:
Poeta i dramaturg.
Barcelona, 19 de gener de 1919 — Barcelona, 30 de desembre de 1998
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida. D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista. Acabada la guerra civil, treballà a Barcelona com a gravador i venedor de llibres, però dedicat bàsicament a la seva obra. Durant un temps visqué en una gran precarietat material. Conegué Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Ponç, amb els quals formà el 1948 el grup Dau al Set, en la revista del qual publicà, grup que també edità un únic número de la revista Algol. Molts poemes, però, romangueren inèdits durant anys.
El seu esperit de recerca, que concebia com a falses les fronteres entre gèneres, el portà a col·laborar amb artistes de diversos camps. A banda de la col·laboració amb Joan Miró, que conegué el 1941, destaca l’obra conjunta amb A. Tàpies, les afinitats amb el qual donaren lloc a una sovintejada i fèrtil associació.
L’activitat creativa de Brossa, inconformista i d’una gran coherència, té com a expressió principal un concepte molt personal de la poesia, que hom pot qualificar d’investigació pràctica sobre el llenguatge o, més generalment, sobre els codis de la comunicació. A través d’un joc irònic que empra la descontextualització, el refús de la distinció entre paraula i objecte —procediment que es resol tant en jocs de paraules de base fonètica com en l’anomenada 'poesia visual ' — i l’associació lliure, Brossa construeix un món personal, d’un materialisme radical, que trastoca la percepció de la realitat, orientació molt relacionada amb la fascinació que Brossa sentí durant tota la seva vida per la màgia i pel transformista Frègoli.
Quant al teatre, Joan Brossa el considerà una extensió de la seva poesia —de fet, l’afirmació inversa probablement seria igualment vàlida— i, per aquest motiu, el qualificà genèricament de Poesia escènica. Es tracta, generalment, de peces breus, de vegades properes al teatre de cabaret, que juguen amb la successió de tòpics o banalitats fora de context o utilitzades equívocament. La forma dialogada accentua el grotesc de les situacions, i ha fet que hom relacionés aquestes peces amb l’anomenat ‘teatre de l’absurd’. 

Organitzen: Biblioteca Torras i Bages, Cal Bolet i Auditori
Col·labora: L’Escorxador