Notícia

Art i literatura

14 de setembre de 2018

Emily Brönte. Poesia completa.
Els poemes d'Emily Brontë són obres poderoses i apassionades que combinen la vitalitat de l'esperit humà amb el món natural. Tota la vida d'Emily Brontë està recorreguda per una mateixa passió: la poesia. Aquests poemes, compostos en complicitat amb les seves cèlebres germanes, Charlotte i Anne, comparteixen i amplien alguns dels temes centrals de la seva famosíssima novel·la Cims Borrascosos: l'amor que se sobreposa a la mort i a l'esperança, el poder de la fantasia, la lleialtat i la traïció, les energies que només es desprenen en soledat ... i estan escrits amb la mateixa força visionària que esglaia en les seves millors pàgines narratives.

Enric Casasses. Monòleg del perdó.
Una actriu real agafa un text que existeix realment, un text d’un autor d’ara, per veure què es pot fer en un teatre... el text es va desintegrant i com més es desintegra més va agafant la forma d’històries reals, la història d’una pistolera històrica de l’oest americà, la història d’una protagonista fictiva d’un conte imaginat, un dels d’Andersen, de manera que es disputen l’escenari una dona històrica, una nena de rondalla i una actriu d’ara que mira de sortir-se’n. Treballem doncs amb el món de la ficció? o amb el de la real.

Jean Cocteau. La dificultat de ser.
Més enllà del «bell mig del camí de nostra vida» que pregonava Dante, passats els cinquanta, Cocteau emprèn la redacció d'una mena d'autobiografia molt peculiar, on fa un repàs a tots aquells aspectes més destacats de la seva extensa -intensa i multidisciplinària- experiència vital.

Àlex Martín. Jaume Fuster, gènere negre sense límits.
La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia —amb permís deRafael Tasis i Manuel de Pedrolo— fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de «lladres i serenos». El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, amés d’oferir una anàlisi de l’obra policíaca de l’escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d’implicació. Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d’altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.

Joan Brossa. Poemes inèdits.
La Fundació Joan Brossa rescata dos inèdits del gran poeta avanguardista de finals del XX. Creieu-me: en apropar-vos al meu voltant no espereu un gran discurs. Entreu a la barraca! Allò que veureu no té precedents! No solament us mirareu bocabadats, sinó que us quedareu complaguts i atordits d'admiració. I quin és el preu de l'entrada? Doncs el que m'ha inspirat el sentit comú. Us dic que és a l'abast de tots. Tothom estarà assegut còmodament. Entreu! Entreu! Entreu!

Aina Torres. Manual de Pedrolo. Anotologia de Manuel de Pedrolo.
«La cultura només és viva en la mesura que és conflictiva», escriu Pedrolo en el seu diari. I, vist en perspectiva, pocs escriptors catalans del segle xx hi ha hagut de més conflictius que Manuel de Pedrolo: per fructífer, per polièdric, per combatiu, per incomprès. Profusament censurat pel franquisme, moltes de les seves obres van veure la llum a destemps, fent encara més difícil la seva recepció i interpretació. El seu compromís polític inalterable amb l’esquerra i les llibertats nacionals dels Països Catalans tampoc no van aplanar-li el camí del reconeixement.
Manual de Pedrolo neix amb l’ambició d’obrir totes les finestres possibles del descomunal edifici que l’escriptor va bastir amb la seva obra, eclipsada sovint pel Mecanoscrit del segon origen. 

Teresa Pàmies. Si vas a París, papà...
Avui, el meu fill Tonet m’ha preguntat, en sentir-me discutir i criticar rabiosament els estudiants de Nanterre: “Digues, mamà: tu la vols o no la vols, la revolució?”.
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del PSUC, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà… narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.
És possible que la revolució hagi trucat a la porta? Si fos així: la hi obriran? Passarà de llarg? Confesso que no hi entenc res. Hi ha moments que em sembla viure una situació revolucionària; n’hi ha d’altres que tot ho veig emboirat per les gamberrades dels estudiants. Demà aniré a la Sorbona.

M. Aureli Capmany. Cartes impertinents de dona a dona.
Les Cartes impertinents de dona a dona, des del títol provocatives, incisives, fresques, en més d’una ocasió dramatitzades, demostren una vigència insòlita malgrat els canvis profunds de la societat durant les dècades que han transcorregut des de la primera edició. En aquests textos, el feminisme de Maria Aurèlia Capmany, pioner en la seva època, s’alia amb l’estil més directe de la narradora i aconsegueix una comunicació vibrant amb el lector.

Tennessee Williams. Un tramvia anomenat Desig.
Blanche DuBois, filla d’una família de rics terratinents d’un poble del sud dels Estats Units, arriba a un dels barris més degradats de Nova Orleans, on la seva germana petita viu miseriosament amb Stanley Kowalski, un rauxós immigrant polonès de maneres rudes i tracte bestial. Aquesta visita, que inicialment ha de durar pocs dies, es converteix en una bomba de rellotgeria que acaba esclatant de forma brutal, tot desemmascarant els deliris, les misèries, les mauleries dels personatges i, per extensió, la realitat més crua i els vicis més recòndits de bona part de la societat nord-americana.

Alannah Moore. Collage.
Collage és un llibre d'idees concebut per portar el lector a explorar l'univers d'aquesta fascinant disciplina artística de la mà dels més innovadors artistes contemporanis del collage que, a través de les seves obres, ofereixen trucs i idees que podem posar en pràctica.

Amb el suport de: