Notícia

Josep Baltà Rodríguez de Cela (Vilafranca del Penedès, 1893 - Barcelona 1973)

Fill del vilafranquí Josep Baltà i Baltà (1822-1887) i de Dolores Rodríguez de Cela y Alonso de Carracedo (1829- 1871), d’Astorga. En acabar els seus estudis secundaris va cursar els de Pèrit a l’Escola Provincial d’Arts i Oficis de Barcelona, on obtingué el títol de Pèrit Químic el 1883. L’any següent va obtenir el de Pèrit Mecànic. Es llicencià en Física i Química a la Universitat de Barcelona i el 1918 es doctorà en Física amb premi extraordinari a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Magnetoquímica de los cloruros de cromihidrina. El 1919 fou nomenat professor d'electromagnetisme i electrotècnia a l'Escola de Perits de Terrassa, el 1920 fou professor auxiliar de física a la Universitat de Barcelona i el 1923 fou comissionar per estudiar telecomunicacions a l'Établissement Centrale de la Télégraphie Militaire. De 1923 a 1925 fou president del Ràdio Club de Catalunya. El 1929 formà part de l'equip d'investigadors del Servei Meteorològic Nacional de l'Observatori de la Universitat de Barcelona.

Finalitzats els seus estudis, tornà a Vilafranca i es va reintegrar plenament a la societat de la seva vila, tot i que no va deixar de preocupar-se per la ciència, la tecnologia i la cultura. Exemple del seu compromís social i del seu inquiet esperit innovador, el tenim a les seves primerenques col·laboracions, el 1884, a la publicació vilafranquina El Labriego.

Durant l’any 1888 va construir una estació meteorològica, l’observatori va funcionar fins a l’any 1896. També va editar i dirigir la revista La Atmósfera (1892-1894),  pionera en la divulgació de la meteorologia i de la nova ciència de l’astronomia. També el trobem entre els pares fundadors, el 1887, i entre la direcció i el professorat del llavors recentment creat Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, 1889. Participà, com a Batlle de la població de Guardiola de Font-rubí, on tenia propietats agrícoles, en la reunió de la Comissió Provincial de Defensa contra la Fil·loxera que va tenir lloc el 16 de juny del 1888.

Passà a ser protector i dipositari del Drac de Vilafranca, el 1893, en fer-se càrrec de les despeses de la seva restauració, i també era protector del pintor reusenc Ricard Clausells i Gambés (1864- 1939). Participà en la creació d’una Sociedad de Astronomía. Sección de Vilafranca del Panadés. L’any 1889 fou nomenat químic municipal i director del laboratori químic del Centre Agrícola del Penedès càrrec que desenvolupà fins a l’any 1897. Membre actiu del Casino de la Unió. L’any 1889 fou secretari de l’Agrícola; regidor, el 1902; i tinent d’alcalde de l’Ajuntament l’any 1893.

Durant els anys 1896/1897 es presentà, juntament amb Josep Soler i Eugeni Campllonch, per la candidatura catalanista a les eleccions municipals. També fou editor i director de la revista tècnica de fotografia, a la qual era un gran afeccionat, La Fotografía Práctica, 1893-1908. Els anys 1907 i 1908, intentant millorar una mica més la publicació mensual, aparegueren respectivament una secció complementària, Mundo fotográfico, i el Consultorio del Dr. Bromuro, des d’on es contestaven els diversos problemes fotogràfics dels afeccionats.

La seva inquietud intel·lectual es mostrà de manera immediata, ja que l’any 1907 publicà el text Compendio de electroquímica y electrometalurgia, que va tenir un gran ressò en l’àmbit científic de les escoles industrials i de la ciència química. Títol que fou seguit per altres obres de caràcter tècnic, com Análisis y ensayos químico-industriales (1912), Tratado elemental de química aplicada a la industria y a las artes (1922), Prontuario de química elemental aplicada a la industria y a las artes (1929) i el Prontuario de química usual moderna en tres volums: Química general, Química inorgánica i Química orgánica (1932-1933).

El 1933 va obtenir la càtedra de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca, que ocupar fins a 1941, quan va obtenir la mateixa càtedra a la Universitat Central de Madrid; a finals de la guerra s'havia incorporat com a professor de Ciències a l'Escola de bibliotecàries per un breu període. El 1941 va fundar la secció d'electricitat de l'Institut de Física Alonso de Santa Cruz del CSIC. També fou vicepresident de la Reial Societat Espanyola de Física i Química.

Va fer grans aportacions en els camps de les Radiocomunicacions i la Física d'Altes Energies, ja que va construir el primer generador electroestàtic d'Espanya. El 1948 fou escollit acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i el 1949 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. En va prendre possessió l'any següent amb el discurs Enigmas actuales planteados por la radiación cósmica.

Bibliografia

Electroquímica

• Compendio de electroquímica y electrometalurgia. Barcelona: [Suc. de Manuel Soler], 1907
• Compendio de electroquímica. Barcelona: Bosch, 1915

Meteorologia

• Estación meteorológica de Vilafranca del Panadés: observaciones efectuadas en dicha estación durante el año 1890 publicadas por el director. Vilafranca: Tip. de Pedro Alagret y Vilaró, 1891

Per saber-ne més:

• Discurso inaugural leído en la... apertura del curso académico 1907-1908. Escuela Superior de Industrias y de Ingenieros de Industrias Textiles, Tarrasa. Tarrasa: Impr. Ventayol, 1907
• El Dr. Josep Baltà de Cela (1866-1937), un pedagog prou desconegut a la seva vila. Jaume Baltà i Moner. Del Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 2002- . Núm. 24 (2011), p. 52-79

Consulteu la bibliografia que podeu trobar a la nostra Biblioteca en aquest enllaç