Notícia

Llibres de capçalera'19 – Centenari Teresa Pàmies

24 de setembre de 2019

El cicle d’activitats literàries Llibres de Capçalera, que per tretzè any consecutiu organitzen la Biblioteca Torras i Bages i la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca i la Diputació de Barcelona, enguany es centrarà en l'escriptora Teresa Pàmies, en el centenari del seu naixement.

Fa 100 anys va néixer la que molta gent ha definit com la gran cronista d’una època, com la memòria viva de la nostra història, però, com ens recorda Teresa Pàmies, “de memòria, cadascú té la seva”.

Capacitat d’anàlisi, autocrítica, intel·ligència, humor, un vocabulari ric i precís, una veu personal i única... són alguns dels aspectes que podem trobar, avui, amb una descoberta o relectura de les seves obres. I principis: compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme, el progrés social. En definitiva, una literatura compromesa com a eina d’informació, memòria i crítica.

Una obra que inclou una cinquantena de llibres, teixits així, peça a peça, com l’orgullosa modista que un dia va ser, com la dona de família pagesa, autodidacta, lectora empedreïda, estudiant de periodisme a Mèxic, que va viure la guerra com una jove comunista destacada, que va passar trenta anys a l’exili i va retornar a casa guanyant el Premi Josep Pla al qual havia optat per correu. Mare del també escriptor Sergi Pàmies. 

Dimecres 23 d’octubre, a les 19 h (Biblioteca Torras i Bages):
Quan érem refugiats. De Teresa Pàmies als nostres dies, similituds i diferències.
A càrrec de Teresa Costa-Gramunt, (Barcelona, 1951). Formació artística i humanista en diverses disciplines (disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals, simbolisme), dissenya ex-libris que ha exposat en més d’un centenar d’exposicions. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes, presidenta Associació Dones Artistes Som 7. Des del 1990 es dedica intensament a la creació literària. Des d’aleshores ha publicat una quarentena de llibres entre assaigs, narracions, biografíes, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb textos i articles literaris i d’opinió en diversos mitjans de comunicació. Actualmente a: Eix Diari, El 3 de Vuit, La Fura, Núvol i Catorze14. Ha guanyat diversos premis literaris i és Mestra en Gai Saber. Ha traduït diversos llibres del català al castellà, i a la inversa. Ha publicat Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina. En el camp de l’assaig ha publicat: Flor a l’ombra i Dona i art o la dansa de Lilâ (reculls d’articles amb la dona com a subjecte d’investigació), Llibre de l’Amic, El Carnaval i les seves figures i Arguments escrits. Té un blog literari: http://elveldharmonia.blogspot.com i un altre sobre la seva activitat exlibrística: http://elogidelexlibris.blogspot.com

Dijous 24 d’octubre, a les 20 h (Llibreria l'Odissea):
Si vas a París, papà ... : diari de maig del 1968
A càrrec de l’editoral Tigre de Paper.
Teresa Pàmies i Bertran, reconeguda escriptora catalana guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi, activista política membre del psuc, després de la Guerra Civil s’exilià a París, on visqué en primera persona els fets de Maig de 1968. A Si vas a París, papà... narra el dia a dia de dos mesos convulsos que van sacsejar París, l’Estat francès en la seva totalitat, i bona part de les societats del continent europeu. Teresa Pàmies ens parla dels estudiants revoltats, de les vagues obreres, del paper del Partit Comunista Francès, de la reacció de la burgesia, i de com la comunitat catalana exiliada vivia els fets, oscil·lant entre la participació activa i un aïllament intel·lectual.

Dimarts 29 d'octubre, a les 19:30 h (Biblioteca Torras i Bages):
Quan érem refugiats.
Tertúlia literària sobre l'obra de Teresa Pàmies, a càrrec d'Elvira Mestres.
A Quan érem refugiats, Teresa Pàmies ens explica el viatge cap a la incertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp de refugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda que nosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la tragèdia de l’exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d’una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu que representa tota una generació que va triar el compromís polític davant de l’adveniment del feixisme.