Notícia

Everything is love / The Carters
A hores d'ara tots sabem qui són The Carters. Si la gira conjunta ja va ser una sorpresa, ningú s'esperava -encara dins d'una lògica- aquest àlbum conjunt de Beyoncé i Jay Z.
Jay Z és un tipus molt intel·ligent, pocs passen de vendre droga al carrer a pastar una fortuna d'un bilió de dòlars. I Beyoncé és una artistassa a la qual el terme diva se li queda petit: canta, canta rap i vacil·la tota l'estona deixant a Jay amb un pam de nas. Beyoncé segueix creixent amb cada disc i encara no se li veu el sostre. La música passeja pels diferents estils de la música negra i urbana actual amb una suficiència dels que se saben millors però és que a més les lletres són un constant estira i arronsa. Hi ha pals per a tots i rimes èpiques que es recordaran. "Friends" especialment, encara que totes tenen el seu què. Beyoncé que sempre va ser molt generalista en les seves lletres i poc personal, va entendre després de la catarsi de "Lemonade", el seu millor disc, que portar-les al pla personal la feien més terrenal i més profunda.

Prince, 1958-2016. Piano & a microphone 1983
El juny de 2018, Prince hauria complert 60 anys. Per espant dels seus milions de fans a tot el món, va morir de manera inesperada. Però amb aquest disc el recuperem, encara que sigui durant 35 minuts, proper, íntim: s'asseu al piano i toca cançons. Si s'escolta el seu disc, és fàcil imaginar-se’l assegut, improvisant els seus temes. Això és el que fa, com si ningú més hi fos, com si estigués completament sol: relaxat i sincer. Però en realitat, el marc no és una habitació, sinó un estudi. La producció va a càrrec de Don Batts, el tècnic que en una ocasió durant la gravació li va donar una petita indicació: "Baixa una mica el to de la veu". Amb aquest àlbum gravat enllà, ens fem amb un nou tresor del llegat de Prince. Íntim, adornat, amb el sentiment infinit d'un geni de la música que aleshores desconeixia la fama que arribaria a assolir.

Calvi, Anna. Hunter
En el seu primer disc en cinc anys, Anna Calvi renúncia finalment a les distàncies cerebrals –al coolness- per oferir la seva obra més lligada a emocions i cos. No és que la seva música hagi canviat en excés: encara hi ha balades èpiques, cançons no tan difícils d'imaginar en una pel·lícula de James Bond ("Swimming Pool"), goth rock visceral i contrastos entre veus xiuxiuejades -algunes més esotèriques, al Siouxsie , i altres que voregen l’operística-. Però hi ha una nova llibertat en la forma d'abordar aquests elements, com si l'artista tingués ganes de donar la versió més honesta possible de si mateixa.

Heaven and Earth  / Kamasi Washington
Aquest és el disc més ambiciós de Washington fins a la data i també el més vital, unint el vessant més accessible del jazz a tota classe d'influències, com les bandes sonores (sense anar més lluny, "Fists Of Fury", cançó que obre el disc, és una versió del tema de la pel·lícula de Bruce Lee), els ritmes afro llatins, el Talkbox del G Funk o la psicodèlia. Del viu "Earth" a l'espiritual "Heaven", que obre amb la somiadora "The Space Travellers Lullaby", un homenatge a tots aquells que somien desperts, com explicava en el seu concert a la sala Razzmatazz de Barcelona, Kamasi aconsegueix sintetitzar tots aquests registres musicals que l'identifiquen per oferir-nos el seu millor retrat embolicat en un imaginari cent per cent popular. Només cal veure les imatges amb què ha il·lustrat cançons com "Street Fighter Mas", una cançó amb un loop de percussió i un baix dignes del 8 bits de Capcom.

Cançons d'amor i dimonis / Magalí Sare
El 2017 Magalí Sare es va endinsar en l’aventura d’enregistrar el seu primer disc, amb un repertori de temes propis compostos durant els últims cinc anys de la seva vida. Tot i que li encanta explicar històries i ficar-se a la pell de personatges imaginats, moltes de les cançons segueixen el fil de les seves experiències personals. Un gran nombre d’aquests temes musicals li van servir de teràpia per superar una crisi existencial arran d’una relació tòxica amb una persona estimada. D’una manera molt transparent, potser de vegades massa crua i tot, encara que també metafòrica, Sare ens explica totes aquestes experiències i ho fa tant en anglès com en català. Nascut del seu bagatge tan eclèctic, aquest disc capgira els colors i les textures dels estils musicals del jazz i la música clàssica però sempre amb la senzillesa del pop en les melodies i els acompanyaments de piano sorgits dels seus propis dits.

L'Oferta i la demanda / Joan Colomo
"L'Oferta i la Demanda" demostra, amb una claredat incontrovertible, que tiri per on tiri Joan Colomo és un autor en majúscules. La personalitat aclaparadora de la seva música el converteix en un cas a part dins el panorama musical català. Fins i tot quan juga amb l'electrònica i els sons mainstream, com a "Ritme pervers" o "Prisma" -on ens porta a la pista de ball amb un somriure als llavis i una necessitat imperiosa de cantar mentre movem les malucs-, s'allunya dels convencionalismes i les estructures previsibles. I és que, per primera vegada, en aquest disc els teclats miren als ulls a les guitarres i els sintetitzadors s'encoixinen a les composicions, tot per aconseguir unes atmosferes absolutament subjugadores, com la inesperada "Guerra freda" o l'èpica i delicada "Esclat etern ".

I a més...

7 / Beach House
Bird dog Dante / John Parish
Blood Orange. Negro swan
Fra Júpiter / lletra i música: Pau Guillamet
Lush / Snail Mail
Negro swan / Blood Orange
Onsevulla tinc por. Joan Josep Mayans
Out of the blues / Boz Scaggs
Raymonde, Ivor. Paradise
Stop all that jazz / Leon Russell
Teoria de l'evolució / Avstral