Notícia

Música nova

19 de juliol de 2019

La Gran esfera / La Casa Azul
En els gairebé vuit anys que separen "La Polinèsia Meridional" i "La gran esfera", Milkyway ha abandonat poc a poc el pop spectorià i l'etapa disco de l'ELO per abraçar el Daft Punk més lleuger i un electropop evolucionat de collita pròpia que segueix funcionant a la perfecció. El nou disc de La Casa Azul aporta un nou reguitzell de clàssics que esdevenen la millor col·lecció de hits de bakalao-pop en castellà de l'actualitat. En tot el disc segueix estant present l'ADN del pop emocional de laboratori de Guille Milkyway, que barreja l'eufòria absoluta amb l'angoixa existencial crònica.

Assume form / James Blake
El credo del nou disc de Blake està clar des del primer acord: "I hope this is the first day that I connect motion to feelings". Després de tres discos en els quals els formalismes i la imatge vetllada de la seva intimitat copaven la seva música, per primera vegada en la seva carrera el londinenc s'exposa amb atreviment, amb veritable vulnerabilitat: oferint tant la seva tristesa -igual que sempre- com la seva felicitat . "Assume Form" és un treball en què la paleta sonora que porta anys dissenyant deixa d'utilitzar-se com un anecdotari, i va assenyalant amb cada to, un estat emocional que pot experimentar-se dins d'una relació sentimental. El tema "Barefoot In The Park" és una de les perles d'aquest darrer treball de James Blake, on comparteix interpretació amb la Rosalia. Podeu veure'n el vídeoclip en aquest enllaç.

I wasn't only thinking about you... / Oh Pep!
El duo folk australià Oh Pep! ens porta un pop irresistible reforçat per la seva música talentosa. Olivia Hally, que toca la guitarra i canta, i Pepita Emmerichs, que domina el violí i la mandolina, es van reunir mentre assistien a una escola secundària d'arts escèniques a Melbourne fa gairebé una dècada, i fàcilment podrien haver tingut carreres com a músics d'estudi. Però, en canvi, escriuen cançons pop, algunes de les millors de l'any.

Titanic rising / Weyes Blood
Un cop més, la multiinstrumentista Nathalie Mering, més coneguda com Weyes Blood, ens ofereix un gran treball, de digestió lenta i que requereix de múltiples escoltes. Val la pena parar atenció a la carrera d'una creadora que, sense fer gaire soroll i amb passos ferms, ja fa bastants anys signant treballs tan interessants com complexos en una contínua reinterpretació de paràmetres purament pop a través d'una mirada carregada de personalitat i talent que la manté allunyada dels tòpics.

In the shape of a storm / Damien Jurado
Des que va iniciar la seva marxa durant segona meitat dels noranta a l'empara del segell Sub Pop, Damien Jurado ha sabut mantenir-se com un autor àmpliament creatiu que llança, almenys, un nou treball cada dos anys. En aquesta ocasió no han hagut de passar ni dotze mesos per rebre la continuació de "The Horizon Just Laughed" (Secretly Canadian, 18), publicat al maig de la temporada passada. Amb aquest disc, el de Seattle recupera la seva faceta més nua postil·lant un folk delicat i bell que de vegades deriva en pastoral.

I a més...

Tasmania / Pond
Som / Els Pets
The Capitalist blues / Leyla McCalla
La Fragilité / Dominique A.
Vaudou Game. Otodi / Vaudou Game
Bolden : music from the original soundtrack / by Wynton Marsalis
Dolor y gloria : banda sonora original / Alberto Iglesias
String sonatas nos 4-6 / Rossini.  Solo quartets nos 3-4 / Hoffmeister
What men live by ; Symphony no. 1 / Bohuslav Martinů
The wand of youth suites ; Salut d'amour ; Nursery suite ; Chanson de nuit / Elgar
Symphony no. 2, Resurrection / Gustav Mahler