Notícia

Aquest mes d'abril, a l'espai Fet x Mi, podeu veure una mostra dels treballs realitzats per la Gemma Lara.

Com la majoria de vosaltres, jo també vaig aprendre a fer mitja amb aquelles inacabables bufandes de punt tonto, vigilada atentament per alguna iaia, en alguna llarga tarda d’hivern per a vèncer l’avorriment.

Vaig reprendre el costum molts anys després, en una època de molt estrès, d’aquelles en que cal mantenir les mans ocupades per a poder buidar la ment. Havien començat a aparèixer a la web algunes bitàcores de persones teixien seguint el mètode continental i amb agulles circulars, i traduïen els termes anglesos dels patrons americans. El mètode, tota una revolució (dels temps de postguerra) permet teixir sense costures ! Havia estat molt popular els Estats Units, però aquí ens ha arribat amb molt retard, només gràcies a Internet.

Ben aviat em vaig animar a publicar allò que teixia jo també.  Al bloc tierraremota.blogspot.com porto més de 10 anys compartint pensaments, manualitats, projectes de punt de mitja, ganxet o costura. Gràcies a  això, no he deixat d’aprendre i de conèixer més i més gent amb interessos similars o què simplement, gaudeixen compartint a la xarxa projectes creatius.

No ha estat fàcil reunir la selecció per l’exposició. El que teixeixo m’ho poso o ho regalo i no ho guardo en un armari per a que les arnes ho facin malbé. Aquestes poques peces son les que encara no han trobat destinatari, les que vaig teixir per aprofitar restes de llana o per aprendre alguna nova tècnica que encara no dominava del tot. D’aquí el garbuix de qualitats i colors.

De moment, teixir encara em relaxa i em suposa alhora un repte creatiu. Espero que així sigui durant molt de temps. Teixir et fa sentir més autosuficient, et sents capaç de fer i reparar la teva pròpia roba. Et connecta amb el treball artesanal i els materials naturals. T’obliga a saber esperar, a prendre un ritme més lent i a gaudir més del procés que del resultat.

No es difícil, només hi ha dos punts, del dret i del revés. La resta només son combinacions d’aquests.

I hi ha una comunitat de dones darrera que et recolza, disposada a ajudar-te si hi ha un patró que es resisteix.  Algunes les coneixeràs per internet, d’altres les tens molt més a prop. Recorda que gairebé totes les dones (i alguns homes segur que també) de la teva família han teixit en algun moment. Mai no estaràs sola en el teu aprenentatge. Tant de bo en altres reptes de la vida també fos així.

Teixir és un exercici de constància, de paciència i de resiliència. Com deia Elisabeth Zimmermann: “Knit on with confidence and hope through all crises.” "Segueix teixint amb confiança i esperança tot i les crisis".

Gemma Lara @glaramknits