Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Notícia

Novetats musicals de Nadal

17 de desembre de 2020

Aquestes són algunes de les novetats musicals incorporades recentment a la Biblioteca.

Tamotaït / Tamikrest
Tamotaït, el seu àlbum més poderós des de l'aclamat Chatma de 2013, troba que la banda no sols puja el volum sinó que també aguditza la seva atmosfera meditativa i les seves reflexions sobre l'estat del Sàhara i el món més enllà. Presenta a l'aclamat cantant marroquí Hindi Zahra i una cançó tallada amb músics tradicionals japonesos.
Tamotait és el cinquè àlbum d'estudi del grup malià Tamikrest. Va ser llançat el 27 de març de 2020 baix Glitterbeat. El primer senzill de l'àlbum, "Awnafin", va ser llançat el 10 de febrer de 2020. La cantant marroquina Hindi Zahra va proporcionar la veu convidada en la cançó "Timtarin"

Amazones power / Les Amazones d'Afrique
Els Amazones d’Afrique és una força creativa que abasta veus internacionals a més d'harmonies dolces i fortes que invoquen els drets de les dones i les nenes. El grup el van formar a Bamako, Mali, en 2014 tres reconegudes estrelles de la música maliana i activistes del canvi social, Mamani Keïta, Oumou Sangare i Mariam Doumbia, i des de llavors el col·lectiu s'ha expandit per a involucrar a moltes artistes femenines d'Àfrica i la diàspora africana. Combinen estils panafricans i harmonies amb pop contemporani, amb la producció a l'estil de Congotronix duta a terme pel productor Doctor L (també conegut com Liam Farrell).

Set my heart on fire immediately / Perfume Genius
Perfume Genius arriba al seu cinquè disc convertit en la veu d'una generació que continua lluitant per derrocar barreres socials alhora que conquistant nous assoliments, per exemple quant als discursos sobre identitat i/o expressió de gènere. En aquest sentit, els contrastos entre masculinitat i feminitat, agressivitat i tendresa o llum i foscor plagan la seva música des de fa estona, i ‘Set My Heart On Fire Immediately’ no sols no és una excepció, sinó que és un nou cim en la seva exploració d'aquests temes, alhora que presenta suculentes novetats en el seu so. Set My Heart On Fire Immediately’ torna a ser un treball d'extrems.

Blood bank / Bon Iver
Blood Bank és una prolongació de la deliciosa atmosfera desenvolupada en el seu debut, d'aquestes creacions d'esperit folk, melodies que t'emportes posades i veu per a enamorar-se. De fet, encara que no especifica de quina es tracta, una d'aquestes quatre corts va ser gravat en la mateixa cabanya del bosc en la qual va concebre el seu primer treball. Els altres van ser immortalitzats en cases, com si els estudis d'enregistrament professionals fossin un lloc dels quals havia de fugir per a preservar la personalitat de la seva música, i possiblement amb raó.

The Song of names : original motion picture soundtrack / music composed, orchestrated and conducted by Howard Shore, solo violin Ray Chen
Es tracta de la música original del compositor canadenc per al nou drama dirigit per François Girard (realitzador de la cinta «El Violí Vermell», amb partitura de John Corigliano guanyadora del oscar a la millor banda sonora original en 1999). Shore portava dos anys treballant en aquest projecte, en el qual ha comptat amb el violí solista de Ray Chen. S'inclou una cançó composta per Howard Shore, amb lletres de Jeffrey Caine i interpretada per Daniel Mutlu. «The Song of Names» està dirigida per François Girard i protagonitzada per Tim Roth, Clive Owen, Catherine McCormack, Jonah Hauer-King, Gerran Howell, Luke Doyle i Misha Handley.

Reality check / Theo Hill
El talentós teclista Theo Hill torna a la sorra de la publicació de música amb el seu nou disc que porta per títol Reality Check. En aquest inclou un interessant set list d'expressió musical en la seva tercera publicació per a la discogràfica de Los Angeles, Posi-*Tone Rècords.
Per a aquest Reality Check ha comptat amb una banda que conforma un quartet d'autèntic luxe. A més de Theo Hill al piano, podrem gaudir de Joel Ross al vibràfon, Rashaan Carter al baix i Mark Whitfield Jr. A la bateria. Cal recordar que Ross és un dels vibràfons més pretesos del moment i que va actuar a les Illes Canàries recentment en el Festival Internacional Canàries Jazz & Más Heineken.

Citizens of Boomtown / The Boomtown Rats
The Boomtown Rats tornen amb el seu primer disc en 36 anys! Ni els hi esperava ni conteníem la respiració davant semblant possibilitat, però hem de celebrar-ho com una notícia francament simpàtica, un motiu per al somriure i la sorpresa ara que només sembla quedar-nos buit per al sobresalt i el gest ombrívol. Una altra cosa és que aquest gairebé impensable Citizens of Boomtown ofereixi motius suficients per a l'alegria. Matisem: The Boomtown Rats van ser en els seus bons anys una banda simpàtica, però circumstancial, i nou de cada 10 melòmans només els recordaran per I don’t like Mondays, la definició mateixa del que significa l'expressió aquella del one hit wonder. Sembla clar que Citizens… no farà que variem molt la nostra opinió sobre Bob Geldof, un home molt més cèlebre per haver-se embolicat la manta al capdavant amb aquell Live Aid que per la seva capacitat per a deixar petjada en la història de la música popular. El retorn dels irlandesos és amè i frugal, però també inconsistent. I això no ho anul·la de per si mateix, però convé advertir-ho a l'efecte de contextualització. Geldof i els seus han optat pel pastiche enfront de la nostàlgia. No hi ha a penes petjada de la nova ona que els va veure néixer, sinó més aviat un accelerat intent per incorporar-se en marxa al tren del segle XXI.

Ramp / Giant Sand
El segell Fire Rècords ha llançat aquest passat estiu una edició remasteritzada en doble LP de «Ramp», el que passa per ser un dels discos més complets de Giant Sand (si no el que més). Per a aquesta nova edició, s'ha preparat un nou artwork i noves notes a càrrec del col·laborador de Mojo Dave Henderson. Acompanya a més a l'obra original de les conegudes com «Mad Dog Studio sessions», registrades en 1991 i que ocupen el segon dels discos d'aquest llançament. Cada afeccionat tindrà el seu favorit, però crec que queda fora de tot dubte que «Ramp» és una de les obres mestres de la banda de Howe Gelb, un músic que reconeixia que les seves cançons li sortien millor quan improvisava i que cada cort reflectia la polaroid d'un moment concret de la banda. Aquí es barregen sense pudor el so americana, guitarrassos d'electricitat furiosa i distorsionada al Neil Young, melodies vocals que fan pensar en Lou Reed i, en definitva, una mescla aparentment caòtica, però perfectament coherent de sons i estats d'ànim que fan de Gelb un d'aquests artistes de culte que tant semblen atreure als afeccionats que no es queden en la superfície....