Notícia

"Quan tanco els ulls recordo"

06 de novembre de 2019

La Maria Torra va assistir el passat mes d’octubre a la presentació del còmic “Quan tanco els ulls recordo” i ens ha fet arribar aquest escrit que transcrivim tot seguit.

Moltes gràcies, Maria, per voler-lo compartir amb tota la comunitat de la biblioteca.

 

Quan tanco els ulls, recordo

Aquest és títol del còmic documental de no ficció creat per Cristina Bueno.  És el resultat de la investigació, documentació i entrevistes a refugiades en acollida que crea la història de la Zarah i els seus tres fills, la Rana, la Mariam i el Salim com a protagonistes, i mostra les necessitats humanitàries, els drets i la vulnerabilitat que pateixen les dones i els infants al fugir de l’horror de la guerra cap al desconegut món majoritàriament insolidari.

A quasi un mes de les pluges torrencials que van ocasionar pèrdua de vides i danys materials en molts municipis del nostre país, a la sortida de la presentació d’aquest llibre, vaig sentir dir: que dur deu ser resistir les inclemències del temps als camps de refugiats! Les dones escapen de l’horror de la guerra, abandonen el seu país, a part de la seva família que encara és viva, amb fills a qui protegir, patint assetjaments de màfies, gana, fred, por, misèria i moltes incomoditats i aquest llibre pretén explicar-nos-ho amb profund respecte i admiració.

Gràcies al projecte de la Creu Roja, la Cristina explica una història molt potent per la capacitat de resiliència de les refugiades a l’afrontar tantes adversitats per començar una nova vida en un país desconegut i llunyà, amb un clima, idioma i cultura molt diferents. El projecte pretén explicar les tres etapes del camí. La fugida del conflicte armat pagant, amb estalvis, la sortida. El trànsit de la fugida per terra, mar i camps de refugiats, per arribar al nostre país. I finalment l’acollida. En el context migratori actual, el còmic vol mostrar les dificultats que troben les dones migrades i refugiades, sent una eina molt potent ja que no cal escriure massa. L’angoixa, patiment o impotència es veuen en les cares dibuixades amb fotografies noticies de premsa, dades i mapes del recorregut.

Tenint en compte que les dones i els infants representen el 50% de tots els refugiats i que segons dades d’ACNUR de 68,6 milions de persones desplaçades a la força, 40 milions són desplaçades internes, 24,5 milions són refugiades i 3,1 milions són sol·licitants d’asil, ens trobem davant d’un problema de magnitud descomunal.

Les dones pateixen discriminació i tenen menys probabilitats d’accedir als seus drets. Dret a la salut, dret a l’educació, dret sexual de reproducció, al estar en contacte amb la xarxes de persones. Tenint en compte que segons la ONU, una de cada tres dones, al món, pateix violència física o sexual, imaginem-nos què patiran les refugiades. La violència contra les dones i nens és una violació de drets humans i per tant és necessari sensibilitzar la consciència eliminant conductes individuals, comunitàries i institucionals de caire discriminatori, xenòfob i racista.

Aquest llibre és una proposta educativa per noies i nois a partir dels 13 anys i per persones adultes. En definitiva, educació i sensibilització dirigida a la població en general. Per la Creu Roja, la sensibilització, la diplomàcia humanitària i la comunicació són mecanismes essencials per garantir que les persones com la Zarah i la seva família gaudeixin de la protecció a la que tenen dret, tan dins com fora del seu país, posant de relleu la necessitat del tracte digne i les necessitats de les dones refugiades en totes les etapes de la seva ruta migratòria, la promoció de la seva inclusió a la nostra societat i la possibilitat d’endegar una nova vida lliure de violències lluny de la guerra.

Maria Torra