Notícia

A Vilafranca, aquest mes, coincideixen tres activitats que homenatgen l’escola republicana, i a la Biblioteca Torras i Bages ens hi volem sumar oferint-vos un recull bibliografic relacionat amb el tema.

Les tres activitats són les següents:

• Exposició: Quan la vida entra a l’escola : la tècnica Freinet al Penedès (1934-1937) a la Capella del Vinseum, comissionada per Albert Taulé.
  L’exposició reivindica la feina que van ver durant la 2a República una colla de mestres i alumnes penedesencs mitjançant la tècnica Freinet. Es pot visitar fins el 21 de març. +info
• Exposició: Desterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, comissionada per Sergi Bernal.
  És un homenatge al mestre republicà Antoni Benaiges, assassinat en un petit poble de Burgos 1936,  a través de 32 fotografies. Es pot visitar fins el 21 de febrer. +info
• Cicle Paraules al claustre i més, el proper 15 de maig dedicat a la Pedagoga Dolors Piera.

En aquest enllaç podeu escoltar la nostra intervenció a ràdio vilafranca del passat 27 de gener a les 10:30:

 

 

A continuació el nostre recull bibliogràfic relacionat amb el tema:

Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt Solé. Antoni Benaiges, el maestro que prometio el mar.

Assaig escrit pel periodista Francesc Escribano, juntament amb Sergi Bernal, Queralt Solé, amb fotografies de  Francisco Ferrandiz
A l’agost de 2010, en fer-se l’exhumació d’una fosa comú al poblet La Pedraja a Burgos, es recupera la història del mestre català Antoni Benaiges, gràcies als testimonis d’aquells que el van conèixer, dels textos del mestre i de les redaccions dels seus alumnes que es van editar a l’escola. Havia arribat al poblet el 1934 disposat a aplicar la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació del alumnes i l’us de la seva imprenta.

 

 

Sebastià Gertrúdix, Sergi Bernal. Els vaig prometre el mar.

Novel·la que tracta de la promesa que el mestre Antoni Benaiges va fer als seus alumnes d’anar a veure el mar a l’estiu a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família. Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil. La novel·la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.

 

 

 

 

Raimon Portell i Salomó Marquès. Els mestres de la República.

És un homenatge als mestres de la Segona República que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures i cultes. Prenent com a referència els moviments de renovació pedagògica europeus. Una escola laica i mixta, que respectava els nens L’analfabetisme era un mal crònic, i per a la República l’ensenyament va ser una prioritat.

 

 

 

 

María Antonia Iglesias. Maestros de la República : los otros Santos, los otros mártires.

L’autora es pregunta si algun dia els mestres republicans seran  reconeguts per la seva labor generosa que van portar a terme amb tant esforç i sacrifici. El llibre explica deu històries heroiques, que van passar a diferents pobles d’Espanya, explicades per fills, nets, amics i antics alumnes. Tots ells van acceptar el repte de parlar de la vida exemplar  i de la mort cruel d’aquests mestres. María Antonia Iglesias, periodista que va ser directora dels serveis informatius de TVE, he escrit aquest llibre amb passió, en defensa d’una causa que considera justa i bonica.

 

 

 

Josefina Aldecoa. Historia de una maestra.

Novel·la de Josefina Aldecoa, mestra i pedagoga, de família de mestres, la seva mare i la seva àvia eren mestres que van participar de la ideologia de la Institución libre de Enseñanza, institució nascuda a finals del segle XI amb la idea de renovar l’educació a Espanya. La novel.la  té com a transfons la Segona República, la revolució d’octubre i la guerra i té com a protagonista la Gabriela, una mestra que va exercir a Guinea i a pobles rurals d’Espanya. Es situa entre els anys 20 i començaments de la Guerra Civil, en un context de pobresa, ignorància i opressió, mostra la importància de l’educació i del paper dels mestres que van lluitar per un país millor.

 

 

L’escola nova : la república dels ciutadand petits.

Dossier de material editat pel Vinseum en motiu d’on cicle d’activitats (taules rodones, conferències i projecció d’un documental) que van organitzar el 2008 sobre l’escola de la República i la reforma pedagògica que va impulsar. Un apartat es dedica a la renovació pedagògica al Penedès i un altre a la mestra Dolors Piera.

 

 

 

Salvador Domènech i Domènech. L’Institut-escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella.

L’Institut-Escola al Parc de la Ciutadella a Barcelona va ser un assaig pedagògic creat amb molta il·lusió  entre el febrer de 1932 i el gener de 1939, amb un enfocament innovador dels processos d’ensenyament i aprenentatge, a nivell avaluatiu, de continguts curriculars, d’activitats complementàries... El llibre posa ènfasi en el seu creador, Josep Estalella Graells, doctor en física i química, polifacètic, que li donà una personalitat pròpia irrepetible. Tembé ecplica el marc polític i cultural, i les influències rebudes per la Institución Libre de Enseñanza i l’Instituto-escuela de Madrid.

 

L'Institut-Escola: 1932-1939 : un fructífer assaig per al segon ensenyament.

Dossier publicat per la revista Avenç. Parla del pensament pedagògic progressista que el va impulsar, del Doctor Estalella Graells, i de dos Instituts -escola més, ei Pi i margall i l’Ausiàs March.

 

 

 

 

 

Cèlia Cañellas i Rosa Toran. Dolors Piera, mestra, política i exiliada.

Biografia de Dolors Piera, que explica la trajectòria de la mestra Dolors Piera, i reflexa els ideals i desencisos d’una generació d’homes i dones que van pretendre la transformació de la societat a través de ‘escola i l’acció col·lectiva. Una societat en la que les dones van despuntar ei diversos àmbits professionals. Dolors Piera va participar en els moviments de renovació pedagògica i va portar a la pràctica les idees de Celestin Freinet

 

 

 

 

I també...

Célestin Freinet. Per l’escola del poble : guia pràctica per a l’organització material, tècnica i pedagògica de l’escola popular.
Maria Montessori. La descoberta de l’infant.
Francesc Ferrer i Guàrdia. L’escola moderna.
Ernesto González Armenteros. La depuració del magisteri a l’Alt Penedès després de la Guerra Civil.
Salomó marquès Sureda. 1939 : l’exili del magisteri de Catalunya.