Notícia

Un cop d'ull a... Txernòbil

26 de març de 2024

El 26 d’abril és el dia internacional de record de l’accident de la central nuclear de Txernòbil. Per aquest motiu, hem preparat una selecció de documnets sobre aquest fatídic episodi de la història, així com sobre l'energia nuclear. També els trobareu exposats a la primera planta de la Biblioteca.

Kostin, Igor. Chernobil : confesiones de un reportero
Igor Gostin  va ser testimoni directe de la catàstrofe de Txernòbil. El 26 d’abril de 1986, només unes hores després de l’explosió, va sobrevolar la central. La radioactivitat era tan forta que totes les seves pel·lícules es tornaren negres, només una va poder ser salvada, foto que va donar la volta al món. Sorprès per la magnitud de la catàstrofe i el silenci de les autoritats, decideix quedar-se i viure entre els 800.000 liquidadors que van treballar al lloc de l’accident. Afectat per la radiació, durant 20 anys no va parar de fotografiar la central i la zona prohibida que l’envolta. Va veure l’evacuació dels pobles, la desesperació dels seus habitants, la construcció del sarcòfag, homes transportant blocs de pedra radioactives amb les mans nues, cementiris de màquines, jardins i camps contaminats. El llibre recull les fotografies que va fer acompanyades de textos explicatius.

Izaguirre, Ander. Tornar a Txernòbil
Història que explica l’accident de la central de Txernòbil i les conseqüències que va suposar.
La Julia, acompanyada de l’Igor, va a Txernòbil per a fer un reportatge sobre com està la ciutat 36 anys de l’accident. Mentrestant, tots dos rememoren el dia que es va produir l’explosió de la Central Nuclear, i el que va succeir els dies següents. En aquell moment, la Julia tenia 13 anys i vivia a Orane, a 30km de Txernòbil, i l’Igor, que era un soldat soviètic, en tenia 28 i vivia a Korogod, un poble a 14 km del reactor.

Bronsky, Alina. L'Últim amor de Baba Dúnia (Novel·la) 
Baba Dúnia viu en un poblet de l'anomenada zona d'exclusió de Txernòbil, un poblet que ja no hauria d'existir. Mentre tothom a la resta del món es preocupa per l'origen de les fruites i les verdures que mengen i d'on venen el vents i els núvols que els envolten, ella, una dona gran i ex infermera, torna a casa per reconstruir la seva vida a la terra de ningú. Hi ha altres antics veïns que també han tornat a aquell paratge. Hi ha aigua al pou, electricitat els dies bons i mengen hortalisses conreades als horts dels seus jardins. Els ocells canten més fort que en qualsevol altre lloc, les teranyines s'escampen lliurement i, de vegades, la Baba Dúnia parla amb el seu marit mort. Però aleshores, un estrany arriba al poble i la petita comunitat veurà amenaçada la seva existència. Alina Bronsky, amb una escriptura potent, poètica, plena d'enginy i de sensibilitat, ens regala una història fascinant sobre una dona que troba el seu paradís en la vellesa.

Bustos, Natacha. Chernóbil : la zona (Còmic)
Aquest és el retrat d’una de les moltes famílies que després del terrible accident nuclear de Txernòbil van deixar les seves llars convençudes de tornar aviat. Però era massa tard, un enemic invisible s’havia apoderat de les seves cases, terres i estava disposat a quedar-se molt temps. Ja han passat 38 anys d’aquell 26 d’abril de 1986 però no és res comparat amb les desenes de milers d’anys que els residus nuclears estaran actius. El llibre vol ser un homenatge a aquelles persones que van patir les conseqüències de l’energia nuclear fora de control., perquè mai oblidem el que va passar.

Lepage, Emmanuel. Una primavera en Chernóbil (Còmic)
22 anys després de la tragèdia de Txernòbil, a Emmanuel Lepage li ofereixen visitar el lloc per preparar un reportatge gràfic que plasmés les seves impressions sobre el lloc i contribuir a la lluita antinuclear. Però una vegada allà descobreix alguna cosa que no esperava trobar, que la vida i la gent seguia endavant malgrat el passat. Un relat antinuclear que també és un cant a la vida, un documental en vinyetes dibuixat per un dels millors dibuixants francesos.

Chernòbil (Minisèrie)
Sèrie de cinc capítols que explica l’accident de Txernòbil, l’explosió de la planta nuclear, que va alliberar material radioactiu no només als voltants de Bielorússia, Rússia i Ucraina, sinó que inclús va arribar a Escandinavia i a Europa de l’Est. Des del moment de l’explosió a primera hora del matí fins al caos i la pèrdua de vides humanes en els següents dies, setmanes i mesos. Tracta d’històries de persones valentes i també de l’immobilisme d’un govern que va minimitzar els perills del desastre. 

Caelles, Lluís; Vicente, Sergi. Fukushima : crònica d'un tsunami nuclear
L’11 de març del 2011 el Japó va viure el Tsunami més devastador de la seva història. Més de 20.00 persones van morir i ciutats senceres van quedar arrasades. A més la central nuclear de Fukushima va ser colpejada per una gran onada i els edificis de quatre reactors van explotar provocant una fuita radioactiva. Lluís Caelles i Sergi Vicente, es van desplaçar als llocs dels fets com a periodistes de TV3. Aquest llibre recull les experiències d’aquells dies.

Garriga Saperas, Ramon. Energia Nuclear a Europa : parlem-ne?
Ramon Garriga és enginyer i en aquest llibre presenta una reflexió entorn de l’energia nuclear, especialment a Europa.

Aczel, Amir D. Las guerras de uranio : una rivalidad científica que dio origen a la era atòmica
El llibre explica el procés històric del descobriment de l’energia nuclear. Al segle XX el radi va acabar convertint-se en un metall més buscat que l’or. En ser molt pesat posseeix un nucli inestable que en trencar-se allibera una immensa quantitat d’energia, la classe d’energia més controvertida que s’ha descobert. Fou Marie Curie qui va identificar per primera vegada la radioactivitat, més tard l’edquip d’Otto Hahn i Lise Meitner descobriren la fisió. A l’inici de la guerra el físic alemany estava al front del projecte alemany de la bomba nuclear. I fel 1942 Enrico Fermi va optenir la primera reacció nuclear en cadena.

Turiel, Antonio. Petrocalipsis : crisis energètica global y cómo (no) la vamos a solucionar
Anàlisi cru i clar de les possibles alternatives al nostre sistema energètic actual. Planteja perquè no funcionen ni funcionaran les falses solucions que s’han discutit durant les dues darreres dècades. La transició energètica és necessària per l’impacte ambiental dels combustibles fòssils però també per un factor sovint ignorat: la seva propera escassetat.

Turiel, Antonio. Sin energia : pequeña guia para el gran descenso
El descens energètic és una realitat, i per evitar el col·lapse calen molts canvis, des del sistema productiu fins al model de societat.

Riba Romeva, Carles. Recursos energètics i crisi : la fi de 200 anys irrepetibles
Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que molts responsables polítics i empresarials sembla que no tinguin en compte. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat fa 200 anys, amb l’explotació del carbó, i més tard el petroli, el gas natural i l’urani. Amb dades extretes de les grans agències de l’energia mostra que la crisi energètica serà profunda.

Riba Romeva, Carles; Sans Rovira, Ramon; Torrents Pujadas, Eva. El crac energètic : xifres i fal·lacies
L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat. Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Cal canviar de paradigma econòmic: la manera de viatjar, de viure, d’alimentar-se, de treballar... per aconseguir estalvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

Tremosa, Ramon, Morron, Jaume. Energia sobirana : com Catalunya pot ser autosuficient
Els autors defensen que a Catalunya és urgent la transició cap a l’energia renovable per fer front a l’alta dependència energètica, perquè l’energia no ens hagi d’arribar de països veïns amb línies de molt alta tensió. I d’aquesta manera contribuir a la sobirania energètica del país.